(França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya.
La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat.
En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona.
(Barcelona, segle XVIII)
Jurista i doctor en teologia.
És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).
(Catalunya, segle XVIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XVIII)
Abat de Santes Creus (1756-60 i 1768-72).
Durant el seu primer abadiat anà dues vegades a Madrid per aconseguir del rei Carles III de Borbó que renunciés als impostos que pensava decretar sobre els establiments religiosos. Hi reeixí, no sols per al seu monestir, sinó també a benefici dels altres.
Fou reelegit per a un segon abadiat.
(Catalunya, segle XVIII)
Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista.
Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos… (1777), en què defensava la teoria tradicional i s’oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i teòric musical.
Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765.
Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l’obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.
(Castellterçol, Moianès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametre’ls en viatge d’estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d’Europa.
Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Notari de l’escrivania major del consell municipal de Barcelona.
El 1699 fou designat per a continuar el Ceremonial dels magnífics consellers d’Esteve Gilabert Bruniquer. Aquest les havia acabades per a l’any 1618, Joan Guiu les havia seguides fins al 1640 i Brotons les prolongà encara fins al 1714.
Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer (1912-16).
(Països Catalans, segle XVIII – )
Nom donat durant la guerra de Successió als partidaris de Felip V de Borbó. Per extensió, aplicat als qui eren adversaris de la independència de Catalunya.
Actualment, dit del qui és més sensible a la política centralista i anticatalana que no pas a la més pròpia del catalanisme.
(Valldoreix, Vallès Occidental, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa.
Durant la guerra de Successió s’uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d’Antoni Desvalls (1713-14). Per l’agost de 1714 intentà, sense èxit, d’introduir-se a Barcelona amb un miler d’homes.
Hagué d’exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia.
(Catalunya, segle XVII – Rosselló, segle XVIII)
Militar. El 1705 era capità d’infanteria. Fou un dels pocs militars professionals amb que comptà la insurrecció antiborbònica de Vic d’aquell any, que precedí al desembarcament de Carles d’Àustria al Pla de Barcelona.
El mateix any fou nomenat alferes amb grau de sergent major del nou regiment de Guàrdies catalanes. Féu amb aquesta unitat la guerra de Successió. S’hi distingí especialment a la presa de Borja (1706). El 1713 havia assolit el grau de tinent coronel.
No consta com a combatent al setge de Barcelona en 1713-14. Potser li ho impedí alguna incapacitat física, ja que restà a la ciutat i s’hi manifestà com a declarat partidari de la resistència, com ho demostra el fet que els borbònics li confisquessin els béns i ell s’exiliés com a militar.
Dades dels Països Catalans 