Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Casetes, Dídac

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d’aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

Durant el gran setge de la capital fou membre de la junta agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la de Guerra.

Després de la capitulació de l’11 de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual.

Casanovas, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Dibuixant. Fill del pintor Joan Casanoves.

Captà amb singular observació escenes de la vida del seu temps. Se n’admiren alguns dibuixos al Museu d’Art de Catalunya.

La seva vida és molt poc coneguda. Hom ha dit si els dibuixos amb la seva signatura no devien ser, en realitat, de Manuel Tremulles.

Casamitjana i de Rupidera, Francesc de

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat.

A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena.

El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena.

Cardona -llinatge-

58 Respostes

(Catalunya, 1062 – segle XVIII)

Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana.

Té l’origen en els vescomtes d’Osona, posseïdors de l’antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc I de Cardona (mort el 1086) s’anomenaren vescomtes de Cardona.

L’explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d’Aragó des del segle XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491.

Al segle XVII l’heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mantenen el títol i l’arxiu.

De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori.

Capsigrany, Lluc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Pseudònim d’un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ).

Publicà unes dècimes en català, al “Diario de Barcelona” el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al “Diario” -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català.

Capó, Jaume

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques.

Fins al setembre de 1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic.

Manava la fragata Santa Madrona.

Calveria, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cavalleria dels cuirassers de Sant Miquel.

Es distingí especialment al combat de la Creu Coberta (6 setembre 1713) i a la guàrdia de la bateria avançada de la Creu de Sant Francesc, per l’abril 1714.

cadells

9 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XVIII)

Bàndol nobiliari enfrontada als nyerros. De manera intermitent lluitaren entre ells al llarg d’aquest període, i de manera especialment virulenta al primer terç del segle XVII.

El nom de cadells prové de Joan Cadell, que, juntament amb els seus partidaris, defensava els drets dels Montcada a alliberar-se del vassallatge dels bisbes de Vic.

S’ha dit, potser sense prou justificació, que els cadells representaven els drets de la pagesia i les ciutats contra els nyerros, representants dels senyors.

Cabanes i Coma, Marià

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, segle XVIII)

Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.

Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.

Cabanes, Philippe de

Deixa un comentari

(França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya.

La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat.

En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona.