(Girona, segle XVIII)
Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d’altres temples.
Fou el pare de Josep Barnoya (Girona, segle XVIII – segle XIX) Escultor. Fou deixeble de Lluís Bonifaç i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber.
Escriví un Cerimonial de l’orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.
(Catalunya, segle XVIII)
IXC Abat de Poblet (1764-68), XXXV dels quadriennals.
Succeí l’abat Miquel Cuiàs, al segon període de govern d’aquest, i fou succeït per Joan Beltrú.
(Barcelona, segle XVII – Valls, Alt Camp, segle XVIII)
Daurador. Documentat entre 1660 i 1701, establert a Valls. Treballà per a nombrosos temples.
Fou el pare del també daurador Ramon Balaguer i Espar (Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l’expedició d’Antoni Francesc de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).
(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.
Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.
(Ribagorça, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)
Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).
(Barcelona, segle XVIII – 1957)
Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.
