(Barcelona, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial del seu orde.
Publicà diverses obres de devoció mariana.
Andreu, Fèlix
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Aglès -gramàtic, s. XVIII-
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina.
Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.
Abat, Antoni
(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.
En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.
Martorell, Josep -argenter-
(Catalunya, segle XVIII)
Argenter. Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdues segons models de Lluís Bonifaç), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l’església de Valls.
Martí i Fontanelles, Josep Anton de
(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton de Martí i Planell i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l’aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III.
Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l’ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina.
Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol de 1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola.
En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V de Borbó i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.
Martí i Fontanelles, Joan Baptista de
(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Militar austriacista. Fill de Joan Anton de Martí i Planell. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s’aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana.
El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet de Brunsvic a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament.
Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V de Borbó, però, tement d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (juliol 1714).
Marimon i de Corbera-Santcliment, Josep de
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Noble filipista. Marquès de Cerdanyola. Fill de Feliu de Marimon i de Tord i germà de Ramon.
El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’alerta pel perill francès.
En 1701-02 es mostrà molt favorable, en Corts, al nou rei Felip V de Borbó. Des d’aleshores es convertí en un dels botiflers més destacats del país.
Seguí la guarnició castellana quan aquesta abandona Barcelona el 1705. L’any següent acompanyà Felip V al fallit atac contra la capital. Era membre del Consell d’Aragó borbònic.
El 1714, finida la guerra, fou membre de la Junta Superior de Justicia y Gobierno constituïda a Barcelona després de l’ocupació.
El 1718, un fill homònim seria regidor del primer ajuntament definitiu format pels borbònics a la capital.
Margarit-Cruïlles de Santa Pau i de Casteràs, Joana Hipòlita de
(Catalunya, segle XVIII)
Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
Fou marquesa d’Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l’any 1792).
March, Sever
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital.
S’oposà als primers abusos del nou rei Felip V de Borbó, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d’haver jurat les Constitucions catalanes.
Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat.
El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent.
Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.
Marca, Francesc
(Olot, Garrotxa, segle XVIII)
Historiador. Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona.
És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde; en deixà una còpia a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 