Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Damians, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. Fou, després de l’economista Jaume, el més destacat dels diversos membres de la família que intervingueren al seu temps a la vida municipal barcelonina.

Actuà d’alferes a la companyia de mercaders de la Coronela. Tingué el títol de defensor de la Llotja de Mar. El 1644 fou nomenat jutge d’apel·lacions.

Resultà elegit conseller quart de la capital el 1648. El 1650 era un dels administradors de l’hospital general de Barcelona.

Després de la guerra de Separació encara era membre del Consell de Cent, com un homònim que devia ser fill seu.

Damians, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Mercader i conseller de Barcelona.

Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del segle XVII, on constatava la decadència del comerç i la pèrdua d’alguns mercats, i avaluava la disminució de les activitats manufactureres catalanes i la invasió dels productes tèxtils estrangers en el mercat català.

Posteriorment representà diverses vegades el Consell barceloní, col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la guerra dels Segadors, on tingué una important actuació en la defensa de Barcelona, fins que fou aconseguida la victòria en la batalla de Montjuïc (gener 1641).

Dalmau, Josep -jurista, s XVI/XVII-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult. Assessor de la batllia general (1590) i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona (1608). Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica universal (1609).

Fundà (1626) el convent de carmelitans descalços de Santa Maria de Gràcia (els Josepets), on fou enterrat en un panteó.

Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús (1615).

Dalmau, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)

Advocat del consell municipal de Barcelona, almenys del 1600 al 1620.

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del segle XVII.

Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers.

Cortiada, Miquel

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)

Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.

Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.

El seu fill fou Sebastià Cortiada  (Barcelona, segle XVII)  Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).

Coixard -bandolers-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Família de bandolers que actuà al Principat, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616.

La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard, adscrita al bàndol dels cadells -com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic-, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleon (1608), la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda.

El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sol·licitada l’extradició.

Els membres d’aquesta família foren:

Francesc Coixard  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Bandoler. Germà de Josep.

Josep Coixard  (Catalunya, segle XVI – Olot, Garrotxa, 1616)  Bandoler. Germà de Francesc. En la repressió del duc d’Alburquerque, fou mort prop d’Olot, en la mateixa operació en què fou pres en Trucafort.

Lluís Coixard  (Catalunya, segle XVI – França, segle XVII)  Bandoler. Fill de Josep. El 1616 es trobava al Donasà i al Sabartès, amb altres bandolers.

Codeny

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Marí. Serví a les forces navals de Felip III. Manava una divisió de dotze galeres a la guerra de Portugal.

En 1597-98, arran de la invasió francesa del Rosselló, el mateix rei el nomenà cap de les sis galeres que havien de protegir les operacions i els proveïments de la campanya.

Clascar, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Escriptor religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya.

Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum recitandi (1627), i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà.

Cerdanya, vegueria de

18 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XVII)

Antiga demarcació administrativa, constituïda a mitjan segle XII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del segle XIV).

La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als segles XVI-XVII, que esdevingué sots-vegueria dependent de la vegueria de Camprodon. A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet.

Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa (1660), l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya, amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa (1790), que fou incorporada al districte de Prada del departament dels Pirineus Orientals.

La resta de la Cerdanya i de la seva antiga vegueria prengué el nom de vegueria de Puigcerdà, el qual ja havia estat sovint utilitzat des de la fi de l’edat mitjana.

Català, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.