Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Ferran -família mestres correus-

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Família. Des de mitjan segle XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou elegit per terna, el 1539, fou:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Hoste de correus. Aconseguí de Carles I de Catalunya, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Mestre de correus. El 1565 Felip II de Catalunya confirmà la successió al seu fill, també anomenat:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Mestre de correus. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill:

Felip Ferran i Alcate (Barcelona, segle XVII – 1662)  Mestre de correus. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.

Feliu de la Penya, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, segle XVII)

Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l’allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren.

S’endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.

Feliu, Narcís

3 Respostes

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. Pare de Narcís i de Salvador Feliu de la Penya i Farell.

Contribuí a la restauració de l’hospital general de Barcelona, cremat el 1638. Hi sufragà la construcció de la sala dita de Sant Pere. Subvenia la celebració d’una missa per als malalts, els dies festius.

Fou conseller quart de la ciutat (1644). El 1652 fou nomenat marmessor de Pau Canal, que dotà el Col·legi de Menors de Sant Bonaventura de la Rambla. La donació data del 1666.

Fauria, Pere Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó (Bages).

Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722.

Espuny, Josep d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Noble. Fou molt conegut al seu temps com un dels elements més durs del Braç Militar, tant pel seu geni esquerp com per la seva oposició sistemàtica a totes les iniciatives de la corona.

Atacà durament el jurista Joan Pere Fontanella precisament per certes vel·leïtats d’aquest a favor de la política reial. A les corts de 1626 fou un dels més destacats oponents dels interessos del rei.

Espenan, Monsieur

3 Respostes

(França, segle XVII)

Militar. En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa. Durant la guerra dels Segadors representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (juliol 1640) i en el pacte de Ceret (setembre 1640), celebrats amb el representant de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV.

El desembre de 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produí una gran indignació popular a Barcelona.

Obligat a anar a deturar l’exèrcit castellà a Martorell, canvià d’itinerari i fugí amb les seves tropes a França, saquejant els pobles que trobà pel camí. Més tard intentà de justificar-se acusant els catalans de manca de combativitat.

Erill-Desplà i d’Erill-Cardona-Anglesola, Jaume d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Fill d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny i de Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer, i germà de Francesca d’Erill i d’Erill.

Defensà la causa catalana a la guerra de Separació. Amb forces escasses resistí a Flix, el 1643, el setge de les tropes espanyoles manades per Juan de Garay. Aconseguí rebutjar-les.

Es donà de baixa el 1648 durant la crisi de relacions polítiques entre el Consell de Cent i les autoritats franceses.

Dusay, Galceran

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació.

Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez.

Duran -comerciants-

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XIX)

Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.

El primer conegut és un Josep Duran.

Desvalls, Bertran

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Polític. Fou el membre més destacat d’un llinatge que intervingué durant dos segles llargs a la vida pública barcelonina. Tenia el títol de ciutadà honrat.

El 1618 era elegit conseller tercer per mort del titular en funcions. Fou conseller en cap en 1626-27. Actuà sovint com a representant o missatger del Consell de Cent.

El 1634 formà part de l’ambaixada tramesa a Perpinyà per veure-hi el virrei, duc de Cardona, i protestar de l’impost dit dels quints.

L’any següent, arran de les disputes sorgides entre el capítol de la seu de Barcelona i el Consell, fou ambaixador d’aquest davant el papa.