(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
(o Forners) Escultor. L’any 1596 contractà el retaule del Roser de l’església parroquial de Premià de Mar i el 1611 obrà uns capitells de marbre per a l’altar major de la seu de Barcelona.
Col·laborà, entre d’altres, en els treballs d’escultura de les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya (1598) i en els de la creu del Portal de Mar (1612).
(Barcelona, segle XVII)
Argenter i gravador. Documentat des del 1668, és el més destacat d’una família d’argenters.
Autor d’un retrat d’Alexandre de Bournonville, capità general de Catalunya (1680), obrà una imatge de la Puríssima per a la seu de Girona (1680), la llàntia de plata de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1685) i les joies d’aquesta mateixa capella (1688).
El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní.
(Catalunya, segle XVII)
Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà i germà de Tomàs, al qual succeí.
Morí sense fills, i la successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnét d’Agnés de Salbà, filla de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, el qual s’anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.
Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:
Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà (Catalunya, segle XVII – vers 1639) Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:
Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar (Catalunya, segle XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.
(Barcelona, segle XVII)
Cavaller. Era un dels adversaris més irreductibles de la política de Felip IV envers Catalunya, durant el període anterior a la guerra de Separació.
El 1623 destacà entre els oponents del bisbe de Barcelona, el qual actuava com a agent del govern.
Durant les Corts següents celebrades a la capital fou el cap visible d’un ampli sector del Braç Militar que, amb arguments molt documentats, exigia de les autoritats reials un respecte rigorós a les Constitucions de Catalunya.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.
Fou iniciada per Miquel Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:
Joan Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.
Un altre membre de la família fou Antoni Fiter (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. A la batalla de Montjuïc (26 gener 1641) era un dels defensors del castell. Fou el primer a assenyalar els reforços catalans que arribaven a la fortalesa, circumstància que havia de decidir la gran topada d’aquella jornada.
Combaté durant tota la guerra dels Segadors, en què anà ascendint. Decidida la guerra el 1652, amb la caiguda de Barcelona, lluità contra els francesos. Fou mestre de camp del terç de València. El 1654 era cap de la guarnició de Barcelona.
Combaté posteriorment les infiltracions franceses a l’Empordà i al Ripollès.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic i polític.
Fou canonge de la diòcesi d’Urgell i secundà el seu company Pau Claris en els desordres ocorreguts a Vic contra els bisbes centralistes (1634), en la lluita contra el seu bisbe Pau Duran i, finalment, en l’àmbit general de la política catalana.
Fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat l’any 1640 i tingué una actuació directiva, àdhuc en el camp militar, durant la guerra dels Segadors.
(Barcelona, segle XVII)
Hoste de correus. Fill de Felip Ferran i Alcate, al qual succeí en el càrrec a la seva mort (1662).
Aquell mateix any passà a Jaume Cortada (mort el 1690), de la família Ferran, amb una certa dependència dels Tassis, al qual succeïren la seva muller Teresa Cabanes i llur fill Rafael Cortada.
Amb la Nova Planta (1716) el servei de correus fou incorporat a la corona.
Dades dels Països Catalans 