Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Erill i de Requesens, Joan d’

5 Respostes

(Ribagorça, segle XVI)

Fill de Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig. Obtingué per un primer matrimoni les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc, que heretà la seva filla Joana d’Erill i d’Aimeric (Catalunya, segle XVI), i per un segon matrimoni la baronia de Gelida, que passà en indivís a les seves filles Anna i Maria d’Erill i Bertran (Catalunya, segle XVI).

El seu hereu fou el seu altre fill Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.

Erill i de Queralt -germans-

4 Respostes

Eren fills de Pere d’Erill i de Cardona-Anglesola.

Acard d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d’Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d’Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny.

Galceran d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI – 1593)  Fou executat sota l’acusació d’intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d’ella.

Hug d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI – 1585)  Morí deixant dos fills menors.

Dusay -varis bio-

Deixa un comentari

Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.

Pere Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

Pere Julià Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.

Simó Dusay  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

Domènech -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Domènech  (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX)  Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).

Climent Domènech  (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)  Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.

Francesc Domènech  (Vic, Osona, segle XVII)  Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.

Ignasi Domènech  (Barcelona, segle XIX)  Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.

Jeroni Domènech   (València, segle XVI)  Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.

Joaquim Domènech  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839)  Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.

Joaquim Domènech  (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX)  Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.

Desideri, Miquel

Deixa un comentari

(Nàpols ?, Itàlia, segle XV – ?, segle XVI)

(Michele Desiderio?)  Diplomàtic. Fou enviat per Alfons IV de Catalunya, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i el negus Jacob d’Etiòpia (on es traslladà per la via del golf Pèrsic), per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca.

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Cuberta, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Arquitecte. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb Antoni Papiol féu l’interessant portal que dóna al carrer de l’Hospital (1518).

Cubells, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

Hom n’ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus.

Cruïlles i de Puigpardines, Jofre Gilabert (I) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1421)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Guerau Gilabert i de:

Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1452)  Fou l’iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d’:

Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig (Catalunya, segle XV)  Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de:

Violant de Cruïlles i de Vilademany (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Amb ella s’extingí la línia secundària de Rupit. Es casà amb Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong, i aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.

Cruïlles de Peratallada -varis bio-

2 Respostes

Francesc de Cruïlles de Peratallada  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.

Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera  (Catalunya, segle XVIII)  Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.

Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra  (Catalunya, segle XIX – 1889)  Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.

Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna  (Catalunya, 1863 – 1911)  Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.