(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.
En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
(Alemanya, segle XVI – València ?, segle XVI)
Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra.
L’obra va difondre’s per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l’àrab.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor anònim de l’escola valenciana. De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua (1494?, catedral de València), una Pietat, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell i el retaule del Judici Final (1512 ?), per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli. Les dues últimes són al Museu de Belles Arts de València).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. N’han restat algunes poesies en castellà. Estava relacionat amb el grup de Bernat Fenollar.
Aquesta circumstància permet de pensar que ell o un parent pròxim eren el misser Artés que apareix a l’obra col·lectiva Lo somni de Joan Joan.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Mestre de gramàtica. Jueu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma de Mallorca, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual.
Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau Montanyans.
Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.
Joan Armengual (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI) Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.
Maties Armengual (Palma de Mallorca, segle XVIII) Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.
Rafael Armengual (Illes Balears, segle XVIII) Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).
(País Valencià, segle XVI – Salamanca ?, Castella, segle XVI)
Metge i teòleg. Fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
Afavorí les reformes lingüístiques introduïdes per Nebrija a la llengua castellana.
És autor d’un tractat escrit en llatí.
(València, segle XVI)
Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.
La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Poeta i notari. Sembla que fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa.
En produir-se la visita de Carles I a Mallorca (del 13 a 18 octubre 1541), camí d’Alger, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’Emperador… (1542).
Dades dels Països Catalans 