(Rosselló ?, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes.
(Rosselló ?, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes.
(País Valencià, segle XVI)
Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del segle XVI (sense que hom ho hagí pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny.
(París, França, segle XVI)
(o Bossulus) Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. El 1560 donà classe de retòrica a la Universitat de Barcelona i el 1565 era catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI.
Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor.
Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).
Eren fills de Francesc de Borja i d’Aragó, i germans de Joan de Borja i de Castro.
Carles de Borja i de Castro (Madrid, 1530 – Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 1592) Virrei de Portugal (1583). Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).
Àlvar de Borja i de Castro (País Valencià, 1534 – 1580) Iniciador de la tercera branca de la família, que s’extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i els marquesats d’Alcañices i de Santiago de Oropesa.
Francesc de Borja i de Castro (País Valencià, segle XVI) Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s’extingí el 1809. El seu fill natural, Joan de Borja i d’Armendia, s’establí al virregnat del Perú el 1605.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell.
Autor del retaule major de l’església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València).
(País Valencià, segle XVI)
Poeta. És autor d’una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí.
Andreu Bertran (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772) Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.
Antoni i Agustí Bertran (Barcelona, segle XVI) Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.
Jaume Bertran (Illes Balears ?, segle XV) Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista. Justícia criminal de València (1526). Generós; participà en la sufocació de la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà (1526).
Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies.
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.