(Balaguer, Noguera, segle XIV)
Fill primogènit de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Morí a l’any.
Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.
(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)
Eclesiàstic. Fou canonge de València. Exercí funcions de nunci apostòlic del papa Benet XII. Prodigà excomunions contra deutors de tributs deguts al pontífex.
Aquesta actitud exagerada desfermà la ira de Pere III el Cerimoniós, que arribà a amenaçar-lo personalment desembeinant el seu inseparable punyalet. El monarca s’atragué així una butlla reprovadora tramesa pel papa.
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Tarragona el 1345.
Bertran d’Abella (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Francesc d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.
Joan d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.
Joaquim Abella (Catalunya, segle XIX) Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Lluís d’Abella (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.
Pere Abella (Catalunya, ? – ? ) Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.
Ramon d’Abella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.
Ferrer d’Abella (Catalunya, segle XIV) Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria I. El rei Martí I l’Humà el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.
Ferrer d’Abella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l’Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d’emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Segona muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.
Tingué dos fills del seu matrimoni: Antoni de Montcada i Abbate, que seria comte d’Adernó, i Pere.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II el Just i en fou també vicecanceller.
Amb Vidal de Vilanova anà d’ambaixador a Pisa en 1309.
Arnau de Mont-roig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.
Berenguer de Mont-roig (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.
Felip de Mont-roig (Catalunya, segle XIV) Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.
Berenguer de Montbui (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.
Damià de Montbui (Catalunya, segle XV) Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l’homenatge prestat a Joan II el Sense Fe per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.
Francesc de Montbui (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l’expedició per sotmetre l’illa que comandava l’infant Alfons.
