(País Valencià, segle XII)
Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV de Barcelona a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa.
Fou mainader d’Alfons I el Cast. Consta que l’acompanyà a Montpeller el 1173.
(Rosselló, segle XII)
Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona quan aquest manllevà un préstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller.
(Catalunya Nord ?, segle XII – França ?, segle XII)
Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l’expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d’atribuir-li, entre d’altres, el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona.
La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d’Itàlia.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat, sense estalviar-se la darrera de les operacions: el setge de Siurana, el 1153.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
Pere de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.
Pere de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.
(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)
(o de Palou, o de Palazol) Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.
(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
(Illes Balears, segle XII)
Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.
Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Prengué part a la conquesta de Lleida (1149) amb les tropes d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren decisivament amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 