(Occitània, segle XII – França, segle XII)
Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló.
Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard II.
El país estigué en guerra fins al 1161.
(Ribagorça, segle XII)
Escultor anònim. Autor d’algunes de les majestats procedents de la regió ribagorçana, plenes d’expressivitat i sentiment, retingut, però, per un formalisme hieràtic.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.
Bernat d’Entença (Ribagorça, segle XI – segle XII) Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.
Bernat d’Entença (Ribagorça, segle XII) Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:
Òria d’Entença (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII) Es casà amb el comte de Pallars Jussà.
(Castella o Lleó, segle XII – Catalunya, segle XII)
(o Elvira Roderic) Dama. Fou segona muller del comte Ermengol VI d’Urgell.
(Lleó, Castella, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Fou la segona muller del vescomte de Girona Guerau II de Cabrera.
(Franja de Ponent, segle XII)
Canonge de Roda de Ribagorça.
Sota les indicacions del bisbe Jofre, vers el 1138 escriví la vida de l’antecessor d’aquest, sant Ramon Guillem, i molt probablement també el seu ofici litúrgic, ple de dades biogràfiques.
(País Valencià, segle I – segle XII)
Jurisdicció eclesiàstica antiga, amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense; degué continuar durant la dominació bizantina dels segles VI i VII.
No és, però, fins al 636 que apareix el nom del primer bisbe de Dénia conegut, Antoni. El darrer bisbe de Dénia conegut fou Marcià. No és pas clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab.
El segle XI el rei de Dénia Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq Mugähid i després el seu fill Alï ibn Mugahid cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona. Això vol dir que a Dénia s’havia mantingut la tradició d’una diòcesi, que potser encara tenia bisbe, i que havia augmentat la seva jurisdicció fins a les illes Balears.
Després d’aquesta data només es parla del bisbe de Dénia el segle XII com a resident a Toledo, on posseïa béns immobles.
(Rosselló, segle XII)
Senyor. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric.
Ramon de Centelles (Catalunya, segle XII) Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).
Ramon de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova.
Dades dels Països Catalans 