Arxiu d'etiquetes: segle XI

Besalú, bisbat de

(Catalunya, segle XI)

Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.

Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.

Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.

A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.

El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.

Berga, marca de

(Segarra, segle XI)

Sector de la comarca, adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.

Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’OsonaManresa (aquests dos units al de Barcelona).

El 1058, el comte Ramon I de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges.

Anglesola -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Família de l’estament militar. Amb domini sobre les baronies d’Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona en la conquesta de la vall del Segre.

Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d’Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona.

Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i de Vila-sana; i la línia dels senyors de Vallbona.

Amat Eneas

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Fou un dels assistents a l’assemblea en què fou decidida la reducció del nucli inicial dels Usatges de Barcelona, i cortesà influent del temps de Ramon Berenguer I de Barcelona.