(Catalunya, segle XIV)
Marí. Era patró de la tarida capitana, on anava l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, a l’estol que duia l’expedició per conquerir Sardenya.
Salpà de port Fangós el 30 de maig de 1323.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel setembre de 1409 el capità general de l’illa, el famós Pere de Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans.
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. A la darreria de l’any 1409 dirigí una petita expedició a Sardenya, destinada a reforçar-hi les tropes que manava l’expert Pere de Torrelles i de Blanes. Fou un bon auxiliar d’aquest.
(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)
Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.
Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
(Catalunya, segle XVIII – )
(o de Conquistas) Títol concedit per Felip V de Borbó el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordan de Urríes.
Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).
Felip de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – abans 1523) Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.
Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – vers 1528) Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.
Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495) Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548) Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.
Guerau (VI) de Cervelló (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229) Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.
Guerau (VII) de Cervelló (País Valencià, segle XIII – vers 1309) Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.
Guerau de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.
Guerau de Cervelló (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.
Berenguer Arnau (I) de Cervelló (Catalunya, segle XIV) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.
Berenguer Arnau (III) de Cervelló (Sardenya, Itàlia, segle XV) Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.
Berenguer Arnau (V) de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1560) Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).
Berenguer Arnau (VI) de Cervelló (Catalunya, segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.
Berenguer Arnau (VII) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1588) Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.
Dades dels Països Catalans 