Arxiu d'etiquetes: santuaris

Àngels, els -Gironès-

2 Respostes

(Sant Martí Vell, Gironès)

Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.

El santuari fou construït al començament del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita.

El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després.

Una carretera l’uneix a Girona.

Alegries, les -Selva-

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.

Alba, coll de l’ -Baix Ebre-

7 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

Depressió, a la serra del coll de l’Alba, per on passa l’antic camí de Tarragona a Tortosa.

En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l’Alba).

Mogrony

7 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga parròquia (Sant Pere de Mogrony), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt, en un indret encinglerat.

L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri. S’hi accedeix a peu des del santuari de Santa Maria de Mogrony.

L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony (Mucronio o Mogronio). El castell és esmentat ja el 885, que Esclua el vengué a Guifré I el Pelós i aquest el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Dins el seu terme s’erigí, el 1278, la vila o pobla de Gombrèn, i hom hi bastí el castell de Mataplana, que absorbí la jurisdicció del castell de Mogrony.

L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades (1880) i Torras i Bages (1915); hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país (Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català).

Miracle, el -Solsonès-

10 Respostes

(Riner, Solsonès)

Santuari (835 m alt) (Santa Maria del Miracle), situat en un altiplà a la divisòria d’aigües del riu Llobregós i del Cardener. La tradició n’atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458.

El bisbe d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté (1459) la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al segle XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Moretó (mort el 1672).

santuari del Miracle (Riner, Solsonès)

Hom hi venera la imatge titular (segle XV), i es conserva un antic retaule gòtico-renaixentista (segle XVI) i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó (1747-58) i decorat per Antoni Bordons (1760-74).

L’antiga albergueria, coneguda per la casa gran (segles XVII-XVIII), constitueix un notable exemplar d’arquitectura civil, i conté una notabilíssima col·lecció d’exvots dels segles XVI-XIX.

Fins els anys 1860-62, que fou requisat per la diputació, el santuari i el seu patrimoni l’administraren els prohoms de Riner. Part d’aquests béns anaren el 1886 per compra al vicari capitular de Solsona.

Re-obert al culte el 1868, des del 1901 és un priorat dependent de Montserrat. Lluís Graner decorà una de les sales del monestir.

El 2008 fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquest mateix any hom inicià la rehabilitació del santuari.

Mijaran

2 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

(o Mig Aran)  Antiga canònica augustiniana i santuari marià (Santa Maria de Mijaran), situat al nord de la vila, aigua avall de la Garona. Esmentat el 1175, el seu origen sembla remuntar-se a un santuari d’època romana i fins i tot neolítica, si hom admet que la Peira és un megàlit.

L’església bastida al segle XII era una petita basílica de tres naus i absis, amb columnes interiors i arcs formers que sostenien un sostre de bigues; fou volada el 1938, quan servia de polvorí (el 1936 havia estat destruïda la imatge de la Mare de Déu, obra del segle XVI que n’imitava una de romànica).

La comunitat augustiniana, dita de Sant Agustí del Panyo, consta del segle XIII al XVII, que fou dissolta (ocuparen el lloc alguns ermitans i donats). El seu prior era la primera autoritat eclesiàstica després del primer oficial eclesiàstic de la Vall d’Aran. Fins el 1805 depengué del bisbat gascó de Comenges. Les autoritats civils de la Vall es reunien a l’església, on juraven els privilegis.

Els darrers anys hom n’ha consolidat les restes i n’ha netejat l’entorn, i cada any s’hi celebra un aplec.

Bellpuig de les Avellanes

28 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya.

Fou fundat pel comte Ermengol VII d’Urgell, l’any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s’hi feren enterrar. En la segona meitat del segle XVIII hi va florir una important escola d’erudició i investigació històrica. Hi destacaren l’abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

L’aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums.

Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d’Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes.

S’hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels segles XV i XVI. L’església, iniciada al començament del segle XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.

Bellmunt, santuari de

5 Respostes

(Sant Pere de Torelló, Osona)

(o de les Alades)  Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.

El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des del segle XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936.

Al cim veí de Sarreganyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre, del començament del segle XIV.