(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, segle XV – Catalunya, després 1499)
Síndic remençà. Col·laborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe (1486), que ell homologà, i per a l’aplicació de la qual treballà.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)
Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.
Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.
Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.
(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.
A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.
Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d’Olot (nord) i la vall d’Hostoles (sud).
És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l’esquarterament del terreny per una sèrie de falles.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Castell roquer en ruïnes, de la vall d’Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort.
El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell I de Barcelona al comte de Besalú, Bernat I Tallaferro.
La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau; el segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1230 – 1322)
Noble i militar. Arran d’un enfrontament amb el veguer del Rosselló (1257), fou derrotat per l’infant Pere (el futur Pere II el Gran) el 1258. Tanmateix, uns anys després va ésser nomenat ambaixador a Tiemcen (1267).
De tornada a Catalunya, participà en la revolta del vescomte de Cardona contra el rei, fou capturat a la caiguda de Balaguer (1280). Seguint l’exemple d’altres conjurats, es reconcilià amb el rei, al qual acompanyà en les expedicions a Barbària i Sicília (1282), Calàbria (1283-85) i en la defensa contra la invasió de Felip III l’Ardit de França (1285).
Tornà a Sicília, on lluità contra els angevins com a capità general dels exèrcits de terra. Per la seva victòria de Catanzaro obtingué el títol de comte (1297). Defensà el castell de Gagliano (1300) i es distingí també en la defensa de Messina (1301).
Tornà a Catalunya després del 1302 (pau de Caltabellotta).
(Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3 març 1176)
Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit vers el 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d’heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l’acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia.
Es casà amb Elisabet d’Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona.
Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta.
Fou succeït pel seu fill Berenguer I de Cardona.
Dades dels Països Catalans 