Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Belda i Domínguez, Josep

1 Resposta

(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)

Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.

Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.

Bauçà i Adrover, Cosme

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)

Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.

És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.

Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.

Baró, Domènec

Deixa un comentari

(Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)

Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d’ençà del 1815) i el de Ceret (d’ençà del 1829).

És considerat el precursor de la Renaixença literària de la Catalunya Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes.

Ballester i Torà, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)

Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.

És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.

Bal·le i Amengual, Bernat *

Deixa un comentari

Veure> Bernat Batle i Amengual  (prevere i escriptor mallorquí, 1860-1945).

Aymar, Joan Miquel

Deixa un comentari

(Dorres, Alta Cerdanya, 8 octubre 1818 – Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 26 agost 1894)

Sacerdot. Traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis, en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu (1854).

Escriví també un Manual del cristià aon son continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès (Perpinyà, 1886).

Arroyo i Almela, Josep

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1910)

Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.

Aranyó i Oñate, Narcís d’

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València.

Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.

Anglada, Josep -compositor-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses obres de música sacra.

Albors i Gisbert, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 23 octubre 1719 – 2 gener 1785)

Industrial. S’ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la Universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d’Alcoi, comptava amb 24 piles.

El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l’oficina de l’estat.

El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava muntant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes.

Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers.