(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)
Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.
És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.
Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.
(Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)
Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d’ençà del 1815) i el de Ceret (d’ençà del 1829).
És considerat el precursor de la Renaixença literària de la Catalunya Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes.
(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)
Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.
És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.
Veure> Bernat Batle i Amengual (prevere i escriptor mallorquí, 1860-1945).
(Dorres, Alta Cerdanya, 8 octubre 1818 – Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 26 agost 1894)
Sacerdot. Traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis, en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu (1854).
Escriví també un Manual del cristià aon son continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès (Perpinyà, 1886).
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València.
Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.
(Catalunya, segle XIX)
Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses obres de música sacra.
(Alcoi, Alcoià, 23 octubre 1719 – 2 gener 1785)
Industrial. S’ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la Universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d’Alcoi, comptava amb 24 piles.
El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l’oficina de l’estat.
El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava muntant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes.
Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers.
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
Dades dels Països Catalans 