Arxiu d'etiquetes: Rubí

Fonts, les -Vallès Occidental-

(Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental)

Poble, situat al límit dels tres municipis, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa.

La zona residencial es començà a construir al primer quart del segle XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d’urbanització.

A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte; s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquista, i els anys 1960 hom començà a instal·lar-hi indústries.

Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, el

(Rubí, Vallès Occidental, 1996 – )

Equipament patrimonial. Creat amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.

És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987.

Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera de Rubí, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi.

Carrera i Terris, Andreua Avelina

(Barcelona, 2 gener 1871 – Rubí, Vallès Occidental, 28 febrer 1939)

Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d’aquesta òpera la seva millor creació.

Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso.

Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.

Capó i Ferrer, Samuel

(Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)

Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep, i pare d’Enric Capó i Puig. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers.

Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans.

L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.

També fou el pare de Humbert Capó i Pascual   (Rubí, Vallès Occidental, 1923 – Madrid, 1995)  Pastor protestant. Després d’haver col·laborat en l’obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’església evangèlica espanyola.

Can Vallhonrat

(Rubí, Vallès Occidental)

Barri, a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.

Sorgí el 1960 per iniciativa privada; malgrat el projecte de formar una ciutat-jardí, la manca de serveis urbans mínims l’ha convertit en suburbi.

Borgunyó i Pla, Manuel

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

Esbart Dansaire de Rubí

(Rubí, Vallès Occidental, 1923 – )

Grup de dansa catalana. Fundat a l’empara del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l’establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents.

A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies.

L’any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics. L’any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Enllaç web: Esbart Dansaire de Rubí

Basili de Rubí

(Rubí, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1986)

(Francesc Malet i Vallhonrat)  Escriptor i frare caputxí. Editor d’“Estudios franciscanos” i de la publicació monogràfica “Critèrion” (1959-69); va fundar l’any 1949 l’entitat Franciscàlia.

Entre els seus nombrosos treballs cal esmentar Reformas de Regulares a principios del siglo XIX (1943), Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears (1945), Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia. Hacia una revisión del caso Verdaguer (1958), El padre Bernardino de Manlleu (1962), Les Corts Generals de Pau Claris (1976), Un segle de vida caputxina a Catalunya (1977) i Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII (1984).