(Rosselló, segle XIV – segle XVI)
Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV) Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.
Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV) Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)
Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.
Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.
(Rosselló, segle XIII – 1315)
Primer vescomte d’Illa. Senyor de Sant Maurici de Graulera i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt. Fill d’Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclaramonda de Canet.
Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d’Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d’Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià.
El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d’Eus i el títol de vescomte d’Illa (1314).
En morir, deixà quatre fills (Pere (VII), Hug, Galceran i Ponç de Fenollet i de Canet) i una filla (Marquesa).
Arnau (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Udalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet.
Arnau de Fenollet (Rosselló, segle XIII) Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.
(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)
Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.
Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.
(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)
Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.
Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.
Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277).
Fou mestre d’obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d’obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l’Àngel del castell d’Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà.
El seu estil es caracteritza per la saviesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracilitat. Hom considera una aportació original seva l’ús de trompes en les capçaleres de les capelles.
(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)
Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.
Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.
Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.
(Rosselló, segle XVI – 1611)
(o Guerau Galceran, o Guerau Joan Antic Galceran) Noble. Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.
Col·laborà a la defensa del país contra els francesos. Felip III li atorgà el títol de comte de Montagut, durant les Corts de Barcelona de 1599, i abans (1595) havia esdevingut baró de Llagostera, per sentència judicial.
Seguí la branca, esdevinguda il·legítima, Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.
Dades dels Països Catalans 