(Rosselló ?, segle XVIII – Lió, França, 1793)
Eclesiàstic. Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó (1779-83). Fou vicari de l’arquebisbe de Tolosa (Llenguadoc).
El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat. Fou executat pel comitè revolucionari de Lió.
Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).
Bartolome González (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII) Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.
Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)
Joan Àngel González (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.
Josep González (País Valencià, segle XVI – 1584) Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.
(Rosselló ?, segle XIV)
Mestre d’obres. Per ordre de l’infant Joan (futur Joan I de Catalunya), construí el Castellet de Perpinyà.
Onofre de Gispert i Boix (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757) Magistrat. Pare de:
Antoni de Gispert (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790) Magistrat. Pare de:
Josep de Gispert i Dulçat (Rosselló, segle XVIII – segle XIX) Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).
Bernat Giginta (Rosselló, segle XV) Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:
Francesc i Joan Giginta (Rosselló, segle XV) Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.
Miquel Giginta (Rosselló, segle XVI) Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).
Francesc Giginta (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453) Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:
Francesc Giginta (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522) Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.
Francesc Giginta (Rosselló, segle XVI) Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).
(Rosselló, segle XIV – segle XVI)
Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV) Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.
Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV) Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)
Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.
Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.
(Rosselló, segle XIII – 1315)
Primer vescomte d’Illa. Senyor de Sant Maurici de Graulera i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt. Fill d’Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclaramonda de Canet.
Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d’Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d’Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià.
El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d’Eus i el títol de vescomte d’Illa (1314).
En morir, deixà quatre fills (Pere (VII), Hug, Galceran i Ponç de Fenollet i de Canet) i una filla (Marquesa).
Dades dels Països Catalans 