Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Llupià i de Llupià, Tomàs de

(Rosselló, segle XVI – 1580)

Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.

El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.

També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.

El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.

Llupià i de Vallgonera, Joan (II) de

(Rosselló, segle XV – vers 1537)

Baró de Llupià i senyor de Vilarmilà.

Es casà amb Margarida de Llupià i de Gualbes i foren pares de Tomàs de Llupià i de Llupià, i de:

Llupià i de Pagès, Joan (III) de

(Rosselló, segle XVI – 1620)

Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles (I) de Llupià i de Llupià.

El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià.

El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllà de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.

Foren germans seus Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i Carles (II) de Llupià i de Pagès  (Rosselló, segle XVI – 1621)  Baró de Llupià i Castellnou. Morí sense fills.

Llupià, Miquel de

(Rosselló, segle XV – després 1494)

Conseller de Joan II el Sense Fe i ambaixador de Frederic III, rei de romans.

Els seus descendents sembla que s’extingiren amb Maria de Llupià i de Puig(Rosselló, segle XVII – 1646)  Muller de Jeroni de Ferrer i de Real.

Llupià, Gilabert de

(Rosselló, segle XV – després 1493)

Donzell de Perpinyà. Potser era fill de Nicolau de Llupià(Rosselló, s XV)  Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada el 1463 per Lluís XI de França per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya.

No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li confiscaren els béns (1476), fins a la restitució del comtat de Rosselló per part de Carles VIII, el 1493.

Es casà en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià.

Llupià, Francesc de

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo(Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.

Llot i Ribera, Francesc

(Rosselló, segle XVII)

Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes.

El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà.

Jaume, Josep

(Rosselló, 1731 – 1809)

Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà.

És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals.

Una part d’aquests valuosos treballs ha estat impresa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894.

Illa, Berenguer Arnau d’

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Governava el castell de Pollença per Jaume II de Mallorca durant l’expedició a l’illa d’Alfons II el Franc (1285-86).

De primer es negà a lliurar-li la fortalesa, però acabà per cedir a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom del rei Alfons, ja després de la rendició de Palma de Mallorca.

Icart, Lluís d’ -batlle-

(Rosselló, segle XVI)

Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.