Arnau (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Udalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet.
Arnau de Fenollet (Rosselló, segle XIII) Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.
(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)
Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.
Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.
(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)
Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.
Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.
Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277).
Fou mestre d’obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d’obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l’Àngel del castell d’Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà.
El seu estil es caracteritza per la saviesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracilitat. Hom considera una aportació original seva l’ús de trompes en les capçaleres de les capelles.
(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)
Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.
Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.
Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.
(Rosselló, segle XVI – 1611)
(o Guerau Galceran, o Guerau Joan Antic Galceran) Noble. Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.
Col·laborà a la defensa del país contra els francesos. Felip III li atorgà el títol de comte de Montagut, durant les Corts de Barcelona de 1599, i abans (1595) havia esdevingut baró de Llagostera, per sentència judicial.
Seguí la branca, esdevinguda il·legítima, Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.
(Rosselló, segle XII)
Senyor. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric.
(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)
Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.
Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.
Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).
(Rosselló ?, segle XIII)
Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.
La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.
(Rosselló, segle XIII – Bosa, Sardenya, 1340)
Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327).
Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic.
Dades dels Països Catalans 