Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia.
Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l’actual País Valencià, des d’on es dirigia cap a l’interior i arribava a Andalusia.
(Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)
Primer emperador romà.
Tarraco, que fou la seu d’August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l’imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).
(Calafell, Baix Penedès)
Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc.
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del segle I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del segle I dC i l’altre del II dC.
També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el segle I.
Fou abandonada a la primera meitat del segle III.
(Viladamat, Alt Empordà)
Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada.
Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.
(Països Catalans)
Província romana que aglutinava gran part dels territoris catalans. L’any 197 aC Roma féu la primera divisió del territori de la península Ibèrica en Ulterior i Citerior. La Citerior comprenia les dues Castelles, Múrcia, València, Catalunya, Balears, Aragó, Navarra, Bascònia, Lleó, Astúries, Galícia i el nord de Portugal.
En temps d’August les províncies es dividien en imperials i senatorials (27 aC), i l’antiga Citerior fou substituïda per la província Hispania Citerior Tarraconensis, amb la capital a Tarraco. Era governada per un legat de l’emperador (legatus Augusti).
També llavors es constituí el convent jurídic Tarraconense, en el qual apareix per primera vegada un procés d’unificació de les terres catalanes: comprenia les terres des del riu Millars, per les serres de Morella fins a l’Ebre el límit passava prop de Mequinensa i per les riberes del Segre pujava fins als Pirineus orientals, cadena que fins al cap de Creus separava el territori de les Gàl·lies.
Dins la província Tarraconense hi havia sis convents jurídics més: Cartaginense, Caesaraugustuna, Cluniense, Asturiense, Lucense i Brocarense. La reforma administrativa de Dioclecià modificà la divisió provincial d’Hispània, i de l’antiga Tarraconense en foren separades la Cartaginense i la Gallaecia.
Ocupada pels visigots (476), els límits de la província van subsistir, com perdurà també en l’ordenació eclesiàstica, amb la seu metropolitana peninsular que comprenia els bisbats de Tarraco, Ausona, Barcino, Dertosa, Egara, Gerunda, Lerita, Urgel·lum, Caesaraugusta, Calagurra, Osca, Tyrassona, Pampilona i Auca.
(Catalunya)
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tarraco com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del nord de l’Albera ni la franja a l’oest del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt.
Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà.
(Tarragona, Tarragonès)
Ciutat romana que correspon a l’actual Tarragona. La titulació oficial completa fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
En grec era nomenada Tarrákon, i segurament coincideix amb la Kaliopolis d’Avie.
Fou la capital de la província romana de la Tarraconense.
(Tàrrega, Urgell)
Jaciment paleontològic.
El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.
(Catalunya)
Nom d’una ciutat romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada.
(els Prats de Rei, Anoia)
Nom d’una ciutat romana que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per uns grups d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila.
Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra, i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra.
Dades dels Països Catalans 