(Catalunya)

Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.

El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tarraco com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del nord de l’Albera ni la franja a l’oest del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt.

Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà.