(Llitera)
Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
(Llitera)
Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
Riu, afluent dretà del riu de La Hoz. Neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
(Rosselló)
Curs d’aigua, de règim torrencial. Neix als Aspres, al peu del coll d’Oms, segueix en direcció sud-oest – nord-est, travessant el Riberal, on rep per l’esquerra la Canta-rana, desemboca a la Salanca i vessa les seves aigües a l’estany de Sant Nazari.
A la conca mitjana i baixa s’aprofiten les capes freàtiques per al regadiu (fruites, verdures).
Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.
A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.
Veure> riu de Carreu (afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa).
Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer. És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros (2.779 m alt) i el pic del Racó de Baix o Petit.
Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el segle IX), de la qual esdevingué el centre.
El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745.
Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, formant l’estret congost de Queixigar, desemboca al seu col·lector dins l’antic terme de Casserres del Castell.