(Rosselló)
Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Agli, poc abans de Ribesaltes.
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l’Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per les Cluses i Sant Martí de Fonoll s’uneix al seu col·lector al Voló.
La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló.
Veure> riu de Bitlles (afluent de l’Anoia).
(Conca de Barberà / Urgell / Segrià)
Veure> el Llobregós (afluent esquerrà del Segre).
Veure> Rard (antic castell i terme).
(o barranc de Llert, o de Sant Adrià) Riu, afluent esquerrà de l’Éssera, dins de la comarca. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp, s’uneix al seu col·lector, aigua avall de Campo.
Curs d’aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el port de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt.
Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino.
Dades dels Països Catalans 