Arxiu d'etiquetes: rius

Cantó, coll del

(Soriguera, Pallars Sobiràles Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.

Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.

El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.

Canelles de Segre

(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)

Poble, prop de la confluència del riu de Canelles (que neix als vessants occidentals del coll de Barnús) amb el riu de Perles, afluent del Segre.

La seva parròquia ja és esmentada el 830.

Canaleta, riu de la

(Terra Alta / Baix Ebre)

Afluent dretà de l’Ebre.

Neix a la serra d’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan; el seu curs forma un veritable canno fins a Bot, tot seguint una direcció sud-nord; després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta i de constituir, en aquest sector, el límit entre els termes de Gandesa, al nord, i de Prat del Comte i del Pinell de Brai, al sud, es dirigeix, ja a la plana, vers el sud-est i desemboca al seu col·lector aigua avall de Benifallet.

Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta dels rius Sec i dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes.

Cana, riu de la

(Garrigues / PrioratRibera d’Ebre)

Afluent esquerrà de l’Ebre, que neix als contraforts occidentals de serra la Llena, passa encaixat en direcció nord-est – sud-oest.

Constitueix el termenal entre la Pobla de Cérvoles i Bovera (Garrigues), al nord, i la Bisbal de Falset (Priorat) i a la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), al sud; desemboca davant el castell de Flix.

Caldes de Boí

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri.

Les termes són d’origen romà. A l’edat mitjana s’hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al segle XVIII un centre de beneficència.

Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició.

Aigua avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.

Calders, riera de -Moianès/Bages-

(MoianèsBages)

Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat.

Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l’altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres.

Després de drenar el terme de Calders, i s’uneix al seu col·lector prop de Navarcles.

Cadolla -Pallars Jussà-

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble (935 m alt), a l’esquerra del riu de Cadolla (que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera).

Al segle XIX formà municipi amb la quadra de Miravet.

Caborreu, coma de

(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).

El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

Cabó, vall de

(Cabó, Alt Urgell)

(o les valls de Cabó)  Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.

És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.

El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.

És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.

Cabdella

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.