(Berguedà)
(o el Merdançol) Riu, afluent per l’esquerra del Llobregat.
Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt. a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu.
L’únic afluent important és la riera de Vilada.
Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossòst.
A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull.
(Garrotxa / Alt Empordà)
Riu, afluent dretà de la Muga.
Neix prop de Lliurona (Garrotxa), a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l’Alt Empordà en direcció oest-est, on passa per diversos municipis, com Cabanelles, Borrassà, Figueres, i desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.
De cabal irregular, les seves ribes són plenes de vegetació de ribera.
Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Baqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).
Aflueix al riu de Ruda per la dreta.
Curs d’aigua intermitent de la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp.
(o riera de Juncosa) Curs d’aigua, afluent esquerrà del Segre.
Neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca de Lleida, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.
(Alt Empordà / Vallespir)
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
(Anoia / Baix Llobregat)
(o de Pierola) Afluent dretà del Llobregat.
Neix al coll del Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato.
Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal.
