(o Naorte) Estany glacial, a la vall de Cardós, l’emissari del qual, el riu de Noarte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boaví.
És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan.
Arxiu d'etiquetes: rius
Nere, riu
Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt).
A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella.
S’uneix al barranc de Viella per l’esquerra.
Negre, riu -Solsonès-
(Solsonès)
(o riera de Solsona, ant: el Riner) Riu, afluent dretà del Cardener.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener (forma part del límit dels dos darrers), en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu col·lector.
Negre, gorg -Vallès Oriental-
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.
Mugueta, la
(Alt Empordà)
Antic braç de la Muga que des de Castelló d’Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al nord de l’actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l’estany de Castelló.
Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent.
Muga, la
(Vallespir / Alt Empordà)
Riu pirinenc (65 km), que neix al pla de la Muga, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l’Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest – sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses.
Els principals afluents per l’esquerra són l’Arnera i el Llobregat d’Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol.
Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d’agost.
A la plana al·luvial s’aprofita per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica (pantà de Boadella).
Moripol
(o Mirapol) Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l’aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.
L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la de l’Espà.
Montsant, riu de
(Priorat)
Riu, afluent dretà del riu de Siurana. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades.
Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s’aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 quilòmetres.
Merdàs, riu
(Ripollès)
Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Martí d’Armàncies i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol.
L’afluent principal és la riera de Garfull.
Mèder, riu
(Osona)
Subafluent del Ter, neix al terme de Muntanyola, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell.
Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic. És molt aprofitat per les adoberies vigatanes.
És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit.
És important la seva tasca d’erosió a la plana de Vic, a causa de l’existència de margues eocèniques.
