(Bages / Berguedà / Solsonès)
Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.
Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.
Té un cabal de 1 m3/s.
(Bages)
(o Ridor, o Riudor) Afluent dretà del Llobregat.
Neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.
(Selva / Gironès)
Riu, afluent dretà del Ter.
Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s’introdueix al Gironès, on s’escola en direcció nord, a l’extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d’haver separat la part vella de la ciutat de la nova.
La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.
(Segarra / Urgell)
(o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre.
Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit.
A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l’oest, i s’introdueix a l’Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l’esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre.
A l’hivern se’n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n’aprofiten les capes freàtiques.
(Bages / Osona)
Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques.
Neix a l’altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l’Estany.
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.
(Alt Urgell)
Canal de regatge que fou iniciat el 1818.
Pren l’aigua del Segre, per l’esquerra, a la Quera, dins l’antic municipi de Cerc, i rega unes 400 ha del terme d’Alàs, unes 1.000 del de la Seu d’Urgell i unes 400 del d’Arfa i finalitza al riu d’Estaó.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Orient) Antic terme, a l’est del poble, a la coma d’Olient, que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern.
Al límit amb els termes de Gerri de la Sal, Noves de Segre i Cabó, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient.
(Oliana, Alt Urgell)
Embassament del Segre.
S’inicia aigües avall del congost de Tresponts, entre la vall d’Alinyà i la de Cabó, travessa l’estret d’Aubenç i s’estén fins al grau d’Oliana, entre la serra homònima i la d’Aubenç.
Té una capacitat de 101 milions de m3, i s’utilitza per a la producció d’energia elèctrica; hi ha una potència instal·lada de 37.800 kW i una producció mitjana anual de 100 milions de kWh.
Fou inaugurat el 1960.
(Segrià)
Curs d’aigua, que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d’Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida.
Serveis d’escorrentia de l’horta de Lleida.
El segle XII rebia el nom de Segrià.
(Vall d’Aran / Pallars Jussà / Noguera)
Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa oest-est d’argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials).
S’originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d’escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.
Dades dels Països Catalans 