Curs d’aigua, afluent esquerrà de la riera de Tenes.
Format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, dins el terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló.
(Pallars Sobirà)
Riu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m). Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.
Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera.
A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, i l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l’Argentera i el turó d’Escornalbou.
Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2.
Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l’any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d’un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp de Tarragona i el Priorat.
És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.
(o riu Cós, o Ricós) Curs d’aigua, que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca.
Limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
(Tarragona, Tarragonès)
Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l’oest del port de Tarragona.
Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc).
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Ripollès)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s’uneix a Camprodon.
Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d’en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló.
Curs d’aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Dades dels Països Catalans 