(o riu Cós, o Ricós) Curs d’aigua, que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca.
Limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
(Tarragona, Tarragonès)
Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l’oest del port de Tarragona.
Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc).
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Ripollès)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s’uneix a Camprodon.
Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d’en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló.
Curs d’aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
(Baix Empordà / Gironès)
Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt).
És termenal de Quart d’Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
(Vallès Occidental)
Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d’altitud, i corre en direcció nord-oest – sud-est, perpendicularment a la costa.
És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l’alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries.
Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs.
Sobretot al curs baix s’aprofita per al regatge d’hortes, i també per a fins industrials.
(Alt Empordà)
(o el riu Mal) Afluent esquerrà de la Muga, dins de la comarca.
Neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Curs d’aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l’alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses.
Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.
(Garrotxa)
(o riera de Ridaura) Curs d’aigua, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela.
Abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
