Veure> rambla de la Valltorta (curs d’aigua intermitent).
Torta, vall *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: rius
Tor, flum de *
Veure> la Noguera de Tor (riu).
Tirant -Menorca-
Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.
Tet, la -riu-
(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)
Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.
A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).
Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.
Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.
La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.
A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).
L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.
Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.
Terme, riu del -Vallespir-
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell.
Tec, el -riu-
Riu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla.
A l’alt Vallespir s’encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s’eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest – nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l’Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d’Argelers.
Els principals afluents són, per l’esquerra, el de la Comalada, el riu Ferrer, la ribera Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes.
És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l’hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940).
La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès.
Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s’han instal·lat centrals per a la producció d’energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d’entre 30 i 40 milions de kWh.
És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d’uns 81 km.
Tastavins, el
Riu de la conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat).
Passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
Tarafa, rambla de
Curs d’aigua intermitent, afluent dretà del Vinalopó, que neix dins el terme del Pinós de Monòver, a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana s’uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp.
Tabescan *
Veure> Tavascan (poble, riu i pantà).
Dades dels Països Catalans 