Arxiu d'etiquetes: rius

Angostrina

20 Respostes

(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)

Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.

És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.

Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.

Angost, riu d’

6 Respostes

(Alta Cerdanya)

Riu de 13,5 km de recorregut, afluent del Segre.

Format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d’Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d’Estavar, per la dreta, al Segre.

Ample, ribera

9 Respostes

(Rosselló / Vallespir)

Riu, afluent esquerrà del Tec, té un recorregut de 15,7 km.

Neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig i que, després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, tots al Rosselló, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Armes i el Vilar (Vallespir).

Amadòrio, l’ *

Deixa un comentari

(Marina Baixa)

Altre nom del riu de Sella.

Almacelles, clamor d’

3 Respostes

(Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca)

Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi.

Des d’aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d’Almacelles, es troba la llacuna d’Almacelles.

El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II el Just.

Aquest curs d’aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

Aljandar -Ferreries-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.

Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.

Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.

Algar, riu d’

17 Respostes

(Marina Baixa)

Riu que neix al sud del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta. La seva capçalera és la vall de Tàrbena, compresa entre la serra del Carrascar de Parcent (al nord), la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia (a l’oest) i la serra de Bèrnia (a l’est).

Poc abans del despoblat d’Algar (que li ha donat el nom), el riu entra a la vall de Callosa on, al límit entre els municipis de Callosa d’en Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest; a la conca d’aquest darrer, hom construí un pantà per als regadius de la vall baixa del riu d’Algar.

Desemboca al mar, al nord de la vila d’Altea.

Alfeitamí, assut d’

5 Respostes

(Almoradí, Baix Segura)

Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.

Alebus

Deixa un comentari

(País Valencià)

Nom antic d’un riu a l’est d’Iberia, cap a la part meridional del país, tradicionalment identificat amb el Vinalopó.

Alcúdia de Veo, l’ (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 30,75 km2, 465 m alt, 218 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, que comprèn l’alta vall del riu de Sonella o de Veo i les partides del Villastre i de Xantena. La zona més accidentada del territori és coberta de boscs de pins i alzines sureres i, també, de prats, els quals són aprofitats per al bestiar oví i cabrum.

L’agricultura de regadiu s’alimenta de basses, però hi predomina el secà (garrofers, figueres i oliveres). Àrea comercial de Nules. La població ha disminuït prop de la meitat entre el 1900 i el 1965.

El poble, antic lloc de moriscs, es troba assentat a la dreta del riu de Sonella, es comunica amb Aín pel coll de l’Alcúdia.

El terme comprèn també els pobles de Xinquer, Benitandús, Alfara de Benitandús i Veo.

Enllaç web: Ajuntament