Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Mataplana -llinatge-

(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

Matamala -Ripollès-

(les Llosses, Ripollès)

(o Santa Maria de Matamala)  Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.

L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.

En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.

Marrana, coll de la -Ripollès-

(Queralbs / Setcases, Ripollès)

Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.

Maians -Ripollès-

(Toses, Ripollès)

Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.

L’església és esmentada ja el 1270.

Llentes

(les Llosses, Ripollès)

Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.

Donà nom, el segle XIX, al terme i parròquia de Corrubí.

Llaés

(Ripoll, Ripollès)

(ant: Llaiés)  Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).

L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.

L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.

Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.

Guàrdia de Ripoll, la

2 Respostes

(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)

(o la Guàrdia de les Llosses)  Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.

Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.

Gra de Fajol, el

2 Respostes

(Setcases, Ripollès)

Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau.

Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d’Ulldeter.

El relleu és molt escarpat a causa de l’erosió glacial quaternària.

També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol.

Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum

5 Respostes

(Ripoll, Ripollès, abans 1127 – fi segle XIII)

Crònica anònima del comtes de Barcelona escrita en llatí a l’escola historiogràfica de Ripoll.

Iniciada sota els auspicis de Ramon Berenguer IV de Barcelona, va quedar enllestida en temps de Jaume I el Conqueridor.

Entre el 1267 i el 1283 en fou feta la versió catalana. Entre el 1303 i el 1314 es féu l’anomenada edició llatina definitiva, que comprèn fins a la fi del segle XIII.

Fustanyà

Deixa un comentari

(Queralbs, Ripollès)

Poble (1.150 m alt), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera de Serrat.

L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839; pertangué al monestir del Canigó.