(Toses, Ripollès)
Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme.
L’església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l’antiga.
El lloc és esmentat ja el segle IX.
Arxiu d'etiquetes: Ripollés
Munts, els -Osona / Ripollès-
(Osona / Ripollès)
Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).
És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.
Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.
Morenç
(Setcases, Ripollès)
Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional de la comarca.
El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d’Ulldeter, capçalera extrema del Ter.
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.
Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.
Misteri, Santíssim -Ripollès-
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)
Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.
Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.
Milany, castell de
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.
Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagès i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.
El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.
Pertangué als Milany i als Pinós.
Milany -llinatge-
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.
Mestracà *
Forma popular del poble de Bestracà.
Merolla -Ripollès-
Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.
Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.
Mataplana, castell de
Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.
Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).
Fou el centre de la baronia de Mataplana.
Dades dels Països Catalans 