(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)
Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent.
Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
(Toses, Ripollès)
Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme.
L’església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l’antiga.
El lloc és esmentat ja el segle IX.
(Osona / Ripollès)
Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).
És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.
Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.
(Setcases, Ripollès)
Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional de la comarca.
El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d’Ulldeter, capçalera extrema del Ter.
(Gombrén, Ripollès)
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.
Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.
(Berguedà / Ripollès)
(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.
Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.
L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)
Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.
Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.
(Ripollès)
Serra del Subpirineu, al sud de la comarca.
D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.
Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.
Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagés i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.
El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.
Pertangué als Milany i als Pinós.
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.
Dades dels Països Catalans 