(Ripoll, Ripollès, 1880 – Santiago de Cuba, Cuba, 1940)
Escriptor i impressor. Des d’abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mataré” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya”. Publicà les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”.
De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l’òpera Sigiberta (1921).
(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)
Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.
Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.
Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.
Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.
(Ripoll, Ripollès, segle XVI – segle XIX)
Família d’armers, serrallers i forjadors. Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans.
El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i alguna altra figura al catàleg del Musée de l’Armée de París.
(Ripoll, Ripollès, 1592 – San Pedro Makati, Filipines, 1660)
Erudit. Estudià a Barcelona i a Mallorca. Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a Filipines, on fou rector del col·legi de San Ignacio de Manila.
Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Joló. Fou provincial de l’orde (1639-43 i 1650-51).
Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica… de los obreros de la Compañía de Jesús (1663, 1900-02), Índia Sacra (1666) i una història de l’orde a les Filipines.
(Ripoll ?, Ripollès, segle XVIII – Barcelona ?, segle XIX)
Fabricant d’indianes. Havia pertangut al col·legi d’adroguers de Barcelona.
Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior de Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona. El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó; en aquesta data posseïa 30 telers.
Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell.
En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona (1784), d’un globus aerostàtic.
(Ripoll, Ripollès, 14 gener 1926 – Barcelona, 4 juny 1993)
Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la Fundació Bernat Metge, a la qual pertanyia, i Llucià de Samosata, al castellà.
A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d’altres obres, de Mitología griega (1962), i d’una Literatura griega (1967).
Dades dels Països Catalans 