Poble (602 m alt) i cap del municipi, situat davant Organyà, a la dreta de la riera de Fígols, afluent, per l’esquerra, del Segre.
L’església parroquial és dedicada a sant Víctor.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839.
L’any 1972 es fusionà amb Alinyà per crear el municipi actual.
Poble (194 m alt), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d’Argimon (antic castell).
Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.
Poble, a l’esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes.
El segle XIX formà un municipi amb la Goda.
Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint.
Entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt).
Pertangué al ducat de Cardona.
Poble (872 m alt) i antic municipi (52,75 km2) que formà el 1970 l’actual.
El poble és a la dreta de la riera de Cerc, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
El cap de l’antic municipi era el poble d’Artedó.
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.
El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.
Poble, a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l’Onyar per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l’església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, a l’esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
Dades dels Països Catalans 