Arxiu d'etiquetes: Ribera d’Ebre

Palma d’Ebre, la (Ribera d’Ebre)

5 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 37,92 km2, 335 m alt, 356 hab (2017)

0ribera_ebreSituat entre la serra de Montsant i el riu de la Cana, afluent de l’Ebre, a l’extrem nord-est i al sector més alt i més septentrional de la comarca, al límit amb el Priorat i separat de les Garrigues per una estreta franja del terme de Flix. La meitat del terme és improductiu i format per bosc, garrics i pasturatges.

L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres; a més, s’hi conreen arbres fruiters (ametllers) i vinya. Ramaderia de bestiar porcí i boví; avicultura. Cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus.

El poble és en una vall, a la vora del torrent del Toll. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc fou adquirit el 1398 per la ciutat de Barcelona juntament amb la baronia de Flix i amb els llocs de Banyoles i de Miramar per tal d’assegurar el tràfic de l’Ebre, per on la ciutat s’assortia del blat de les planes de l’interior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa Agrícola

Móra la Nova (Ribera d’Ebre)

8 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,93 km2, 31 m alt, 3.070 hab (2017)

0ribera_ebre(ant: els Masos de Móra)  Situat a l’esquerra de l’Ebre, a la depressió de Móra, a l’altra banda de Móra d’Ebre, municipi del qual es va separar el 1840.

Les bases de l’economia local són l’agricultura (el terreny és força conreat) de secà: ametllers, vinya, olivera i cereals; de regadiu, limitat a la primera terrassa del riu, hi ha hortalisses i arbres fruiters; la ramaderia; l’avicultura; la indústria, en part derivada de l’agricultura (oli) i fabricació de materials per a la construcció, i el sector de serveis. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Durant el segle XX, el principal augment demogràfic ha estat experimentat entre el 1960 i el 1981, i a partir d’aquest darrer any, ha anat perdent població.

La vila va créixer al voltant del caseriu dels Masos de Móra. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

56 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Miravet (Ribera d’Ebre)

17 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)

Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell

Ginestar (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,84 km2, 26 m alt, 778 hab (2016)

0ribera_ebre

(o Ginestar d’Ebre)  Situat al sud de Móra d’Ebre, a l’esquerra de l’Ebre, que limita el terme pel sud, al nord de Tortosa.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà i de regadiu, que ocupa una part important del terme; s’hi conrea vinya, ametllers, oliveres, fruiters (presseguers), avellaners, hortalisses i cereals. També és important la ramaderia, l’avicultura i la indústria agropecuària (cooperativa agrícola que produeix oli i vi). Prop de dues terceres parts de la població activa és dediquen a l’agricultura. Hi és tradicional la fabricació de gerres olieres i càntirs. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és davant un banc de sorra deixat per l’Ebre, dit l’Illa; és dominada per la notable església parroquial de Sant Martí, notable edifici construït al segle XVIII sobre les restes de l’església primitiva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pàmies

Garcia (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.

El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.

La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Garcia Digital

Flix (Ribera d’Ebre)

25 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Benissanet (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 23,06 km2, 26 m alt, 1.218 hab (2016)

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, al sud de Móra d’Ebre i a l’oest de Tarragona.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura: el secà dedicat principalment a la vinya i les oliveres, i el regadiu (fruites i hortalisses) estès per les anomenades sènies, terres molt fèrtils deixades pel riu; s’ha perdut el conreu de moreres i de cànem, i s’incrementa el d’ametllers, al secà, i arbres fruiters, al regadiu. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura complementen l’activitat econòmica del municipi. Hi ha també una cooperativa agrícola i una bòvila; hi és tradicional la fabricació de càntirs. Amb tot, la població tendeix a marxar, sobretot durant les últimes dècades.

El poble, d’origen islàmic, és a uns 400 m de l’Ebre, va ser front de guerra a la famosa batalla de l’Ebre durant la guerra civil de 1936-39, en què varen ésser destruïdes unes 30 cases i l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn el despoblat de Salvaterra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ascó I i II, centrals nuclears d’

7 Respostes

(Ascó, Ribera d’Ebre)

Grup de dues centrals nuclears.

La central Ascó I, propietat de FECSA, fou començada a construir el 1973 per Westinghouse. L’explotació comercial fou prevista per al 1982, amb una potència bruta de 930 MWe i neta de 882 MWe.

La central Ascó II, propietat de FECSA (40%), ENHER (40%), HECSA (15%) i Forces Elèctriques del Segre (5%), fou començada a construir el 1974 per Westinghouse. L’explotació comercial fou prevista inicialment per al 1982, per bé que una sèrie d’incidents n’ajornaren la posada en funcionament.

Instal·lades a 1.400 m del nucli d’Ascó, la seva construcció i entrada en funcionament ha originat una forta oposició per part d’un sector important del poble.

Enllaç web:  Associació Nuclear Ascó-Vandellós

Ascó (Ribera d’Ebre)

10 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 73,63 km2, 70 m alt, 1.695 hab (2016).

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, llevat d’un petit sector, anomenat les Illes, que és a l’esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de la Fatarella, hi abunden les pinedes.

Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l’Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l’element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l’Ebre. Àrea comercial de Reus.

Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castell d’Ascó, que va ser centre d’una comanda templera i, més tard, dissolt l’orde el 1312, hospitalera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Futbol Club