(Paiporta, Horta, 1701 – València, 1782)
Religiós. Escriví en castellà bon nombre d’obres piadoses.
Sobresortí com a orador sagrat.
Ferrandis, Gabriel
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Fenollera i Roca, Miquel
(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)
Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.
Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).
Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.
Fenollar, Bernat -poeta-
(Penàguila, Alcoià, vers 1438 – València, 28 febrer 1516)
Eclesiàstic i poeta. Documentat l’any 1467 com a beneficiat de la seu de València, fou mestre i escrivà de Ferran II el Catòlic el 1479 i nomenat per a ocupar la càtedra de matemàtiques de l’Estudi General de València. Es va fer cèlebre la tertulia que celebrava a casa seva i en la qual participaren els poetes menors de l’escola valenciana.
Poeta de gran habilitat versificadora, mantingué debats amb diversos escriptors, alguns dels quals són inclosos al Cancionero general (1511) d’Hernando del Castillo.
Va escriure poesia religiosa: Lo passi en cobles (1493), Lo procés de les olives (1497) i Escacs d’amor (imprès el 1914). Sembla que també fou coautor amb Jeroni Pau de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols.
Fe, La
(Palma de Mallorca, gener 1844 – fi 1844)
Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.
Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.
Falcó, Eusebi
(València, segle XVII – 1678)
Eclesiàstic. Des del 1637 era canonge de la seu de València.
És autor dels escrits: Repasos y fundamentos del Ilustre Consistoria de la Generalidad del Reino de Valencia, para no admitir el juramento de diputados a un grave sujeto eclesiástico regular, que decía tener pretexto para serlo (1663), Discurso político, teológico y jurídico sobre que la menor edad no impide ni priva a uno de ejercer gobiernos y oficios públicos (1667), De probationibus i De officio et potestate judicis delegati.
Estela i Ponç, Miquel
(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)
Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.
Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.
Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.
Estada, Ramon
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.
És autor de poesies.
Espasa i Signes, Josep
(Dénia, Marina Alta, 9 gener 1914 – 23 març 1980)
Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l’aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent.
Delegat diocesà d’ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del Concili Vaticà II.
Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari “La Marina”, d’Alacant.
Escuder, Joan
(Cocentaina, Comtat, segle XIV – País Valencià, 1435)
Ermità. És autor d’unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María.
Li són atribuïdes encara profecies molt diverses.
Domènec i Passanant, Joan Jeroni
(València, 1516 – 1592)
Jesuïta. Estudià filosofia i teologia a París. Ordenat, rebé una canongia a València, i el 1539 ingressà, a Itàlia, a la Companyia de Jesús, i perfeccionà els estudis a Roma. Tingué cura dels estudiants de Castella i de Catalunya-Aragó a París.
Nomenat provincial de Sicília, fundà els primers col·legis de l’orde a Messina i a Palerm. El 1544 fundà, amb la seva herència, el col·legi de Sant Pau a València -el primer de l’orde a la península-.
Tingué una gran influència espiritual a València i Mallorca (aconseguí l’ingrés a la Companyia de Jeroni Nadal el 1545).
Escriví un Cathechismus in toto Siciliae Regno auctoritate Proregis usurpatus (1547).
Dades dels Països Catalans 