Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Font i Roig, Joan

(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)

Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.

És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.

Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.

El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.

Font i Piris, Tomàs

(Cullera, Ribera Baixa, 1772 – 1831)

Eclesiàstic. Deixà inèdit un extens Diccionario valenciano-castellano, els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez (1887).

Font i Molas, Josep

(Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)

Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.

Font, Antoni -varis-

Antoni Font  (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII)  Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.

Antoni Font  (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768)  Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.

Antoni Font  (Illes Balears, segle XIX)  Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.

Fita, Pasqual

(València, 1752 – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.

Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

Fiol i Cantallops, Sebastià

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica.

Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.

Figuerola i Bellvís, Josep

(València, segle XVII)

Eclesiàstic. De família noble. Fou canonge d’Oriola. Ocupà d’altres càrrecs eclesiàstics.

Destacà com a predicador. Publicà obres religioses.

Figuerola -varis bio-

Honorat de Figuerola  (València, segle XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.

Joan Figuerola  (València, segle XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

Joan Martí Figuerola  (València, segle XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

Pere Figuerola  (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.

Figuera i Garcia, Antoni

(Palma de Mallorca, 1669 – 1747)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Mallorca. Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto.

Heretà una important fortuna, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1715-20), l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador (1734) de la seu mallorquina.

Fou rector de la Universitat Lul·liana (1745).

Ferrer, Antoni -varis-

Antoni Ferrer  (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644)  Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Antoni Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.