Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Dies, Ferran

(València, segle XV)

Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció.

Des de l’any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmart els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Joan Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l’obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.

Diago, Salvador

(País Valencià, segle XVIII)

Escriptor i religiós. Publicà poemes i opuscles històrics en castellà.

Desideri -prevere, s IV-

(Catalunya ?, segle IV)

Prevere de Barcelona. Juntament amb Ripari, escriví a sant Jeroni sobre l’heretgia de Vigilanci, difosa per les terres catalanes.

Descamps i de Riu, Antoni Ignasi

(Perpinyà, 1620 – 1676)

Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676).

Fou professor de l’Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671).

Delcor, Maties

(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)

Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.

D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.

És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.

Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges

Deià i Tortella, Antoni *

Escriptor mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).

darderes

(Barcelona, 1731)

Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.

Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.

El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.

Danús i Bonet, Andreu

(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)

Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.

Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.

Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.

Cros, Pere Francesc

(Morella, Ports, segle XVII – València, 1650)

Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d’honor de la Inquisició.

Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia.

Crespí i Borja, Lluís

(País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de teologia i ocupà alguns càrrecs al bisbat de València.

Deixà diversos escrits.