Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Martí i Gadea, Joaquim

(Balones, Comtat, 15 juliol 1837 – Mislata, Horta, 16 novembre 1920)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic.

Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano – castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d’Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d’altres.

Marquet, Perpinyà

(Catalunya, segle XIV)

Prior de Gardeny i comanador de Remolins a l’orde de Sant Joan (1343).

Margarida de Sicília

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Abraçà l’estat religiós.

Fou professa del monestir de Santa Clara, a Messina, d’on era abadessa la seva germana Caterina de Sicília.

Marés, Vicent

(Xelva, Serrans, 1663 – País Valencià, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou rector de la seva vila natal. Ocupà diversos càrrecs al bisbat de Sogorb.

És autor de l’obra La fénix troyana (1681), que és una miscel·lània de petits treballs de caràcter històric.

Maians i Siscar, Joan Antoni

(Oliva, Safor, 23 març 1718 – València, 29 març 1801)

(o Mayans) Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva.

En certa manera, ocupant-se sobretot d’aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba.

Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d’on fou rector de la universitat el 1775.

A la mort del seu germà continua l’obra empresa, especialment l’edició de les Opera omnia de Joan Lluís Vives.

Lorga, Josep Joaquim

(València, segle XVIII – Madrid, 1769)

Eclesiàstic. Deixà manuscrites moltes obres llatines i erudites, la majoria de les quals han restat inèdites.

Lopis, Denís Pau

(València, segle XVI – 1626)

Eclesiàstic. Estudià dret a Lleida i Salamanca. Havent restat vidu, es féu sacerdot. S’ordenà el 1588. Des del 1612 fou degà mitrat de Gandia.

Escriví diverses obres de dret canònic, quasi totes en llatí.

Llull, Ramon -notari-

(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, segle XVI)

Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. S’establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca.

Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat.

Era pare d’Antoni Llull i Cases(Palma de Mallorca, 1510 – Besançon, França, 1582)  Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d’ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d’una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats.

Llull, Bartomeu

(Manacor, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca ?, 1639)

Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d’educació d’òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633).

Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).

Lluc -revista-

(Palma de Mallorca, 1962 – )

Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós “Lluch”, que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l’any 1943.

Dirigida entre 1974 i 1987 per l’Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un públic més majoritari.

Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.