Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Maura i Montaner, Miquel

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)

Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.

Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.

Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a la “Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).

Matheu i Mulet, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)

Canonge de la seu de Mallorca.

És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.

Matheu, Jaume

Deixa un comentari

(Bell-lloc del Pla, Plana Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tortosa.

El 1756 publicà un estudi sobre la història de la seva vila natal.

Matheu, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics.

Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).

Mascarell i Rubí, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)

Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.

Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).

Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí  (València, 1661 – 1719)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.

Mas i Pujol, Margalida Beneta *

Deixa un comentari

Nom real de l’escriptora mística mallorquina coneguda per Anna Maria del Santíssim Sagrament (1649-1700).

Mas, Joaquim

1 Resposta

(la Llosa de Ranes, Costera, segle XVIII – 1818)

Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València. Fou paborde i canonge penitencier de la mateixa arxidiòcesi. Publicà sermons i d’altres escrits.

Martínez i Paterna, Francesc

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647)

Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana.

És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912).

Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l’historiador local Agustí Maria Gisbert.

Martí i Zaragoza, Manuel

3 Respostes

(Orpesa, Plana Alta, 19 juliol 1663 – Alacant, 21 abril 1737)

Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l’ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704).

Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.

Martí i Totxo, Marc

1 Resposta

(Alaior, Menorca, 14 maig 1531 – Ciutadella, Menorca, 14 novembre 1617)

Eclesiàstic. El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella.

Bé que no tots pogueren retornar, la seva activitat fou talment reeixida, que fou guardonat amb la dignitat de paborde, que exercí des del 1567 fins a la mort.