(Teulada, Marina Alta, 1911 – ? , segle XX)
Escriptor i eclesiàstic.
És autor del treball Calpe y el Santísimo Cristo del Sudor (1955) i de les monografies d’història local Calpe (1953) i Teulada (1955).
(Porreres, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, segle XVII)
Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.
(Maó ?, Menorca, segle XVIII)
Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.
(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)
Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.
És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.
Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).
(Torrent, Horta, segle XVIII – València, segle XIX)
Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València.
El 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco.
(València, 1733 – 1791)
Professor i eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia i de llengua hebrea.
Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
(Castelló de la Plana, segle XVI – 1561)
Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina.
Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis… longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557).
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
(València, 1363 – el Puig, Horta, 1417)
Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
Promogué l’Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats.
Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants.
(Vinçà, Conflent, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)
Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l’obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.
Dades dels Països Catalans 