(València, 1780 – 1829)
Eclesiàstic. Fou batxiller en filosofia i doctor en cànons. Actuà de capellà castrense i exercí interinament el vicariat general de l’arxidiòcesi de València. Redactà el “Diario del Reino de Valencia”.
És autor del recull Poesías varias i de bon nombre d’obres, algunes d’elles religioses i d’altres destinades a l’estudi del castellà. Entre les segones sobresurt la titulada Diccionario manual de los sinónimos y equívocos de la lengua española.
(Ciutadella, Menorca, 29 juliol 1926 – Campdevànol, Ripollès, 6 novembre 2023)
Escriptor i eclesiàstic. Ha exercit el seu ministeri a Xile.
És autor d’un cert nombre de poesies d’aparició esparsa i del recull poètic Serenor (1947).
(València, 1730 – Madrid, 1805)
Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.
(Catalunya Nord, segle VIII – segle IX)
Fundador i primer abat de Sant Andreu de Sureda (diòcesi d’Elna).
D’origen hispano-visigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cel·la de Sant Martí (d’Albera?), i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu.
(Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València.
Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat.
És autor de l’obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591).
(Morella, Ports, 1 juny 1908 – 4 abril 1989)
Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d’Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l’Institut Espanyol d’Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella.
Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo “Instrumenta Miscellania” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).
(Perpinyà, 1249 – 1316)
(dit Vidal Selomó) Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.
Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.
(València, 1548 – 1615)
Eclesiàstic. Era mestre en arts i notari reial.
Escriví, entre d’altres obres, la titulada Rhetoricae Prolegomena.
Dades dels Països Catalans 