(País Valencià ?, segle XVI – segle XVII)
Musicòleg i eclesiàstic. Visqué a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614.
És autor de l’obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom “Montserrate“.
(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola. Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum (1569) d’Aristòtil.
Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae (1567), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae (1591).
(València, 1780 – 1829)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Monfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el “Diario de Valencia” arran del final de l’ocupació francesa.
Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia… (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.
(València, 1564 – 1630)
Jurista i religiós. Acabats els estudis a la Universitat de València, fou ministre civil de l’audiència d’aquesta ciutat, visitador i regent de la de Mallorca i advocat patrimonial i assessor del lloctinent general de l’orde de Montesa. Ingressà el 1616 al monestir de la Murta, i arribà a ser-ne prior.
Escriví, entre d’altres: Responsum de Iurisdictione ordinis Montesiae (1594) i Responsum (…) in Causa collectae pro reparatione fluminis Guadalaviar (1595).
Antoni de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473) Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.
Bernat de Montcada (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.
Cèsar de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.
Elionor de Montcada (Catalunya, segle XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.
Galceran de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1275/76) Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.
Gastó de Montcada * Veure> Gastó VI de Bearn (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).
Guillem Ramon de Montcada * Veure> Guillem Ramon I de Bearn (vescomte, segle XII-1223).
Guillem Ramon de Montcada (País Valencià, segle XIII – 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.
Guillema de Montcada * Veure> Guillema de Bearn (baronessa de Montcada, s XIII-1309).
Jaume de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.
Margarida de Montcada * Veure> Margarida I de Bearn (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).
Riambau de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.
Roger de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.
Saurina de Montcada (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII) (o de Bearn) Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.
Simó de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437) Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.
(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)
Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.
És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere Malferit.
Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Gravador i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Palma. Pertanyia a la família dels artistes del seu cognom.
La seva activitat com a gravador no fou gaire intensa.
(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)
Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista oficial de la seva vila natal i d’altres poblacions, i director de número del Centre de Cultura Valenciana.
Ha publicat la monografia Sang a la Ribera (1959), sobre el martiri de sant Bernat d’Alzira i les seves germanes, i d’altres escrits. Sobre el tema esmentat havia ja aparegut el seu llibre La Vall d’Alcalá y sus egregias figuras Almet Almançor, Çaida y Çoraida (1954).
(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia i home de vasta cultura. Fou canonge del capítol d’Oriola.
És autor de les obres Oratio in commendationem Dialecticae (1567), Paraphrasis et scholiorum in duos libros priores analitycorum Aristotelis a graeco sermone in latinum a se conversorum (1569), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i
Dades dels Països Catalans 