Arxiu d'etiquetes: químics/ques

Mestres i Capdevila, Lluís

(Tarragona, 6 març 1897 – Teuhacán, Mèxic, 18 juliol 1968)

Químic enòleg i polític. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès.

Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina (1926).

Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39. Més tard formà part de la conselleria de finances.

El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic.

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

Institut Químic de Sarrià

2 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )

(IQS)  Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.

El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.

És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.

Enllaç web: Institut Químic de Sarrià

Institut de Química Aplicada

Deixa un comentari

(Catalunya, 1915 – 1923)

(IQA)  Institució creada per la Mancomunitat.

Tenia al seu càrrec l’Escola de Directors d’Indústries Químiques i els seus laboratoris.

Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Foret SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – )

Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat sòdic.

El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital (92% el 1986).

Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc).

El 1984 tenia un miler d’empleats.

Folch i Rusiñol, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 14 abril 1922 – 12 novembre 1988)

Químic i industrial. Fill de Joaquim Folch i Girona. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil.

Gran afeccionat a l’etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d’expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit.

El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.

Ferran i Degrie, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)

Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.

Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Electroquímica de Flix SA

Deixa un comentari

(Flix, Ribera d’Ebre, 2 juny 1897 – 1973)

Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.

Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L’any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària.

Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella.

Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l’Ebre.

Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys.

El 1973 fou absorbida per la Cros.

Dusai i de Marí, Francesc de Paula de

3 Respostes

(Barcelona, 1758 – 5 octubre 1825)

Químic. Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia. Era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller.

Regidor de Barcelona (1796), fou secretari general (1789-1804) i vice-president (1820-24) de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Havia presentat memòries sobre la metal·lúrgia (1787), sobre el platí (1788), sobre l’art de fer el vidre (1792) i sobre l’acadèmic artista Joan González (1800).

Fou el pare de Maria Francesca de Dusai i de Fiveller  (Barcelona, 1802 – 12 agost 1854)  Segona marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà. Es casà amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, marquès de Sant Dionís. Amb ella s’extingí la línia principal del llinatge.