(o de Vallcebre) Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.
Conserva l’edificació romànica, molt transformada.
Poble i antiga quadra, centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població.
Existia ja el 1270 i l’església fou renovada el 1629.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
(Catalunya, 1910 – 1911)
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.
És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.
Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.
Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.
(la Riera de Gaià, Tarragonès)
Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida.
Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra.
Donà nom a la quadra de Montoliu.
Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos.
Prop de l’església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular.
El lloc és esmentat ja el 981; l’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja.
Tenien el domini útil al final del segle XVII els Copons, que des del 1702 foren titulars del marquesat de Moja.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
(o Moguda, o la Moguda) Caseria i antiga quadra.
Situada a la dreta de la riera de Caldes, aigua avall del poble, vora la urbanització de la Florida.
Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.
El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.
(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)
(o la Casa de Déu) Antic convent agustinià, situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’oest del poble.
Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414; la comunitat s’instal·là a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774).
Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa.
Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.
Dades dels Països Catalans 