Arxiu d'etiquetes: puigs

Finestres, serra de

14 Respostes

(Garrotxa)

Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.

És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.

L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.

Finestrelles -Barcelona-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.

L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.

Ermada, coma -Ripollès-

3 Respostes

(Planoles, Ripollès)

Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard.

Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l’oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.

Elena, santuari d’

4 Respostes

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

Santuari de la Mare de Déu d’Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d’Elena (565 m alt).

L’església és romànica.

Dòrria

4 Respostes

(Toses, Ripollès)

Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.

La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.

De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).

A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.

Cristall, canal del

Deixa un comentari

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.

S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.

Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.

Comanegra, puig de

4 Respostes

(Garrotxa / Vallespir)

Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.

És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.

Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.

Cerver, puig -Baix Camp-

4 Respostes

(Alforja, Baix Camp)

Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.

És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l’Ebre) i de les rieres de Riudecols i d’Alforja.

Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.

Cavaller, puig

Deixa un comentari

(Gandesa, Terra Alta)

Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.

Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre. És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu de la Canaleta, i pel barranc de la Vall.

Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre (1938).

Castellar, puig -Vallès/Barcelonès-

3 Respostes

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)

Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans.